l'economia reunió bloc professorat pere tarrésEls sectors polítics, empresarials i mediàtics dominants han construït un discurs amb voluntat hegemònica que fa d’una determinada visió de la macroeconomia l’eix central del benestar humà. L’argument habitual de la majoria de dirigents i de creadors d’opinió és que el que és bo per als mercats, és bo per a la societat, malgrat que s’acumulin evidències de tot el contrari. L’acceptació d’aquest mercatcentrisme està a la base de bona part dels problemes socials i polítics que estem patint.

El que és bo per als mercats, és bo per a la societat, malgrat que s’acumulin evidències de tot el contrari.

Cal remarcar, d’entrada, dues qüestions fonamentals. En primer lloc, en els darrers temps s’ha imposat un model econòmic que trenca amb el keynesianisme anterior i fa de l’increment dels costos laborals i socials l’explicació de les crisis econòmiques. Un diagnòstic interessat que justifica reformes laborals que abarateixen el preu de la força de treball, precaritzant-la, i redueixen la seva capacitat de pressió. Com va dir de manera diàfana el milionari nord-americà Warren Buffet “Clar que hi ha lluita de classes. Però es la meva classe, la dels rics, la que ha començat aquesta lluita i l’estem guanyant”.

l'economia bloc professoratEn segon lloc, però més important encara, l’economia no hauria de ser un objectiu, sinó un mitjà per al benestar de les persones. L’hegemonia neoliberal ha tergiversat aquesta relació i ha anat posant els mercats fora del control de la ciutadania, a més de presentar-se com un pensament únic, sense alternatives realistes. No ens ha d’estranyar per tant el creixent deteriorament de la salut democràtica de les nostres societats. La negació de la política per part del neoliberalisme ha alimentat, entre altres, el populisme autoritari.

Els nostres Estats del Benestar tenen problemes perquè s’han d’adaptar a una nova època postindustrial i global, de societats cada cop més envellides i diverses, de profundes transformacions en l’estructures familiars i en les relacions de gènere. Però la gran qüestió és com es portarà a terme aquesta adaptació. Si en nom de la llibertat s’ignora la desigualtat, els resultats seran desastrosos, fins i tot per a la mateixa llibertat. El debat de fons, per tant, és de valors. El que està sobre la taula és un debat, profundament moral i polític, sobre models de societat.


Article relacionat amb el Màster universitari en direcció, gestió i intervenció en serveis socials

Jordi Sabater

Jordi Sabater

Doctor en Història i DEA en Ciències Polítiques. Ha estat professor de la Universitat de Barcelona i de la Universitat Pompeu Fabra i ha fet estades a les universitats de Canterbury, Lille, Freiburg, Eichstatt, Tartu i Lumsa. Com a investigador ha estat membre del Centre d’Història Contemporània de la Generalitat, de la Fundació Bofill i del Grup de Recerca sobre Immigració i Innovació Política. Actualment forma part del Grup de Recerca en Estats, Nacions i Sobiranies (UPF) i del Grup Recerca en Innovació i Anàlisi Social (URL). És autor de llibres i articles sobre història contemporània, política social, immigració i diversitat cultural.
Jordi Sabater

Latest posts by Jordi Sabater (see all)

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here