Davant d’una societat complexa, on únicament l’administració no pot donar resposta a les problemàtiques socials generades per l’actual individualització social i per les polítiques de tall neoliberal; davant també d’una societat on els drets i els privilegis assolits per l’Estat del benestar per part d’uns estrats socials, que al llarg de les últimes dècades no es volen perdre i on les bosses marginals són cada vegada més visibles en l’entorn social però també més invisibles en les polítiques socials, es generen pèrdues de drets, d’inseguretats vitals i de situacions de desigualtat que fa necessari recuperar el treball amb la comunitat. Un treball amb la comunitat que requereix d’educació, de prevenció i de promoció per a tota la ciutadania. 

treball social amb la comunitat bloc professoratUna educació que mira a la ciutat, al territori per educar i, a la vegada, la ciutat és considerada espai d’educació (“la ciutat educa”). Com diu un proverbi africà “Per educar un nen fa falta la tribu sencera“. Una “Ciutat educadora” que reconeix a la ciutat com a medi educatiu (Tonucci, 2004). Una educació que posa en relleu la dimensió educadora dels diferents serveis, potenciant la coordinació entre les actuacions que s’estan duent a terme al territori i en les entitats de la ciutat.

treball amb la comunitat bloc professorat facultat pere tarresUn treball amb la comunitat que fa prevenció davant del risc social i els processos d’exclusió. Prevenció que actua en la quotidianitat de les persones, en les comunitats locals i en els barris per enfortir les xarxes de suport social, de solidaritat i de protecció, on la trobada i la relació informal permet reconèixer i desenvolupar capacitats, especialment de les persones més vulnerables de la nostra societat; una prevenció que requereix també d’actuacions i programes sistematitzats i planificats, dirigits a tota la població, treballant des de la perspectiva de processos i de projectes, de caràcter més o menys estable i no únicament amb  accions o programes de caràcter puntual o només de caràcter informatiu; també prevenció orientada a treballar i canviar contextos i poblacions i no únicament individus, amb metodologies innovadores i de proximitat, fent accessibles els equipaments de la ciutat i deixant els serveis especialitzats com últim recurs de la intervenció. Finalment, prevenció on els dinamitzadors comunitaris recuperen el carrer i treballen en connexió amb els equipaments i els serveis dels barris i de la ciutat.

I Un treball comunitari per a la promoció de la ciutadania, desenvolupant l’autonomia i l’apoderament de les persones i de les organitzacions socials i promovent canvis en les estructures institucionals.

treball amb la comunitat facultat pere tarresApoderament i autonomia orientats a generar coalicions ciutadanes, capaces de liderar processos de transformació social i també desenvolupant habilitats participatives dels ciutadans en i per a la vida comunitària.

Canvis en les estructures institucionals que requereixen d’actuacions com: a) organització i mobilització col·lectiva en la lluita i la defensa de drets; b) construcció de models de participació democràtica, on la ciutadania participa activament en la pressa de decisions i no únicament en la consulta; c) focalització en la coproducció (construcció) de la comunitat i de l’espai públic i d) reconeixement de la diversitat cultural, de gènere, d’estils de vida, integrant la diversitat d’interessos, de coneixements i de sensibilitats.

Fer possible un treball amb la comunitat des de les perspectives plantejades ens suggereix alguns reptes que caldrà abordar en el marc de l’educació social i el treball social:

1.- Anar abandonant el posicionament residual dels serveis d’atenció a les persones amb problemes / necessitats per anar construint un posicionament universal, de prevenció, de promoció i de suport a les comunitats pròximes, travessades aquestes per les diversitats de gènere, culturals, generacionals i funcionals.

2.- Treball amb la comunitat des de l’atenció integrada e integral que requereix de: a) coordinació i relacions intersectorials entre les àrees d’acció social i d’altres, dins del sistema de benestar (sanitària, educativa, laboral, habitacional i les garanties d’ingressos per a la subsistència) per tal de reduir el pas de les persones per les diverses finestretes d’atenció, reduir al màxim les frontisses entre els diferents departaments i professionals i que les diferents disciplines i professionals puguin actuar i ser considerats en igualtat de condicions i b) treball en xarxa com a construcció de sabers conjunts i d’espais on compartir acords, conceptes i semàntiques. Aquest tipus de treball en xarxa implica renúncia al protagonisme d’un professional sobre els altres, cercant elements transversals que puguin ajudar  a optimitzar els sabers particulars de cada un dels participants, amb lideratges compartits.

El treball en xarxa implica renúncia al protagonisme d’un professional sobre els altres.

treball amb la comunitat ciutat educadora3.- L’acció comunitària com a pràctica d’inclusió per enfortir el capital social, la cohesió i la participació ciutadana. Davant del risc de les organitzacions socials de centrar moltes vegades els seus esforços en la gestió de serveis i en programes estandarditzats de finançament públic (sense renunciar a la professionalització i la qualitat de la intervenció) es necessita també: a)  arrelar-se més a la comunitat i al territori, b) promoure participació i mobilització social, c) practicar una “democràcia del contacte” entre les persones que comparteixen un mateix territori, així com entre aquestes i els seus  representants polítics (Painter, 2013) i d) promoure un model d’atenció comunitària centrada en la persona, mitjançant l’aplicació de models de desinstitucionalització.

4.- Impulsar la innovació social des de tots els agents. Fer-ho possible requereix de: a) construir noves sinergies entre el sector públic, el tercer sector, els moviments socials, l’economia alternativa i solidària; b) comptar amb agents mediadors entre diferents tipus de coneixements (tecnològic, instrumental, científic, expert, innovació, etc.) i entre  especialitzacions vinculades a col·lectius poblacionals i disciplines acadèmiques i c) d’Innovació en la reconfiguració de la comunitat i dels recursos existents.

5.- Qualitat del treball amb la comunitat, mitjançant la pràctica basada en l’evidència i la participació en les xarxes de gestió del coneixement. Aquest repte requerirà de professionals i de xarxes que facin reflexió sobre la pràctica i la intervenció i que les seves actuacions tinguin incidència en les polítiques públiques.

6.- Enfortir l’apoderament de les persones i de les comunitats enfront de pràctiques assistencialistes, mitjançant l’acompanyament social com a model d’intervenció. Acompanyament que promou la participació activa i el protagonisme de la ciutadania en els seus processos de reinserció social i de promoció.

Un ventall de reptes i oportunitats que des de les administracions públiques,  des de les entitats del tercer sector i des de la ciutadania ens caldrà entomar. Reptes que ens estimulen i ens esperonen a construir comunitats fortes i de suport per a la persones, amb una mirada fixada en la justícia social i treballant per a la construcció de polítiques, programes i projectes comunitaris d’alta intensitat educativa.

Bibliografia

PAINTER, A. (2013): Democratic stress, the populist signal and extremist threat: a call for a new mainstream statecraft and contact democracy. London: Policy Network.

Tonucci, F. (2004). Quan els infants diuen PROU. Barcelona: Ed. Graó.

Dra. Txus Morata

Dra. Txus Morata

Directora Màster Universitari: Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència at Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés-URL
Dra. Txus Morata

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here