La situació de sensellarisme a la ciutat de Barcelona fa molt de temps que resulta incomprensible per qualsevol ciutadà amb una mínima sensibilitat. Les dades que Fundació Arrels publica ens diuen que 3000 persones no disposen de llar i que pràcticament 900 persones dormen al carrer cada nit. Aquesta situació ha estat incrementada en un 44% només en els anys de la crisi econòmica.

ciutadans sense llar bloc professoratEls carrers que nosaltres fem servir per a passejar, per a gaudir d’una estona a l’aire lliure, per fer turisme o simplement per transitar d’un lloc a un altre es transformen en casa d’algú. Al llarg del seminari d’intercanvi que hem fet a la Facultat Pere Tarrés i la Katolische Hochschule de Freiburg hem aprés moltes coses, però algunes és ben necessari compartir-les.

Ningú no dorm al carrer perquè vol. Aquest ha estat un del mites que tant els ponents com les experiències vitals que hem sentit ens han deixat clar. Però en tot cas, aquesta afirmació està moltes vegades instaurada en un imaginari col·lectiu generat possiblement per rebaixar la consciència de que la pobresa i l’exclusió és una qüestió generada pel sistema. Un sistema que genera només nou cadires per deu persones on sempre hi ha qui es queda fora, tal i com ens han explicat alguns ponents.

La qüestió del sensellarisme sembla que hagi estat amagada sota la catifa d’una ciutat eclipsada pels grans esdeveniments, congressos i xifres astronòmiques i suposats beneficis econòmics del turisme que genera, en una part, situacions de dificultats d’accés a l’habitatge. Només cal preguntar als veïns i veïnes de les zones més colonitzades per l’efecte turístic.

De fet, és una qüestió tan amagada que dona la sensació que la categoria de ciutadà només el té aquell que es comporta segons uns paràmetres estàndards. Per a la resta la vida es complica.

Pel relat que hem sentit aquests dies, el carrer suposa un espais d’indiferència. I aquesta portada a l’extrem suposa invisibilitat. Una invisibilitat tant explícita com per ni tan sols atreure la mirada de la resta de la gent en un espai urbà amb tants impactes visuals escrupolosament dissenyats per atreure l’atenció.

Mirar cap a una altra banda invisibilitza les persones que viuen al carrer i deshumanitza al que sistemàticament no sent que és identificat com a ésser humà.

La nit del proper 18 de maig la Xarxa d’Atenció a Persones sense Llar farà un nou recompte a la ciutat de Barcelona. En aquests moments busquen voluntaris per fer aquesta acció com a primer pas per a la visualització d’aquestes persones. Tota la informació a la web Recompte Barcelona 2016.

Oscar Martínez Rivera

Oscar Martínez Rivera

Especialidades: Educación Social, Discapacidad (Diversidad Funcional), Orientación e Inserción Laboral, E-learning, Sociedad de la Información y el Conocimiento.
Oscar Martínez Rivera

Latest posts by Oscar Martínez Rivera (see all)

1 COMMENT

  1. Me asombra la manera en que nosotros neoyorquinos pasamos por alta la gente durmiendo en los umbrales de grandes edificios, pidiendo dinero…. Hasta nos jactamos de que nada nos sorprende! Que verguenza! Verdad no estan alli porque quieren. Creemos en el mismo mito, a que refieres, apoyado por nuestra Protestant work ethic. No se fien de los albergues publicos.

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here