Ara farà 6 mesos que es publicava una recerca en la que es mostrava que el 86% de comentaris que deixen a les xarxes socials els adolescents participants en la investigació, vincula el llenguatge del desig  amb models d’atractiu violents. Per altre costat, la Microsoft Global Youth Online Behavior Survey, realitzada a 25 països, ens mostra com 4 de cada 10 dels nens i nenes enquestats havien patit ciber-assetjament. L’informe final del projecte EU Kids Online (2006-2014) un dels projectes de recerca més ambiciosos sobre la temàtica i amb més dades disponibles ens diu que, en comparació amb el 2010, els nens i nenes europeus d’entre 11 i 16 anys tenen més risc de: veure’s exposats a missatges d’odi, a webs pro-anorèxia, a webs que promouen conductes auto lesives i al cyberbullying en general.

riscos online prevenció bloc professoratAlhora que aquestes dades que ens han de posar en alerta, mostraré en aquesta entrada algunes de les respostes clau per aquest panorama. Si bé, EU Kids online ens ofereix també tota una sèrie de recomanacions sobre què fer davant d’aquestes situacions -extenses recomanacions que us convido  veure directament, i amb tranquil·litat, en el seu espai web- en aquesta entrada deixaré un esbós de les principals accions que ens ajudaran a promoure espais preventius i capaços d’actuar amb diligència davant de qualsevol tipus d’assetjament. Són pràctiques que fomenten la socialització preventiva (Oliver y Santos, 2014; Redondo, Pulido-Rodriguez, Larena y de Botton, 2014) cap a qualsevol risc online o offline:

1.     Una de les primeres accions a tenir en compte per a fomentar la socialització preventiva, és la unió entre el llenguatge del desig i el de l’ètica. La promoció històrica de la doble moral fa que, moltes vegades, allò ‘bo’ sigui lo menys atractiu. Quan sabem que no és així, parlem de manera que ho genera. Hem de treballar per a què tot el que facilita enfortir les amistats sinceres i les relacions lliures de violència pugui ser vist també com allò mes atractiu.

Hem de treballar per a què tot el que facilita enfortir les amistats sinceres i les relacions lliures de violència pugui ser vist també com allò mes atractiu.

2.     Promoció de les Noves Masculinitats Alternatives (NAM). L’associació ‘Homes en diàleg’ deixa moltes pistes al respecte que us convido a llegir en la seva web, però com a resum diria que és clau entendre que, si bé sempre ha existit una masculinitat violenta, també és cert que sempre n’ha existit una altre que ni ho és ni ho desitja. I és aquesta segona la que, des de l’àmbit educatiu desitgem promoure entre els nostres nois i noies.

3.     Formació dels adolescents. Cal incloure les seves veus en l’exploració de les millors maneres de prevenir els riscos així com promoure la creació de xarxes de recolzament entre iguals.

4.     I, per últim, l’aplicació del model dialògic de prevenció i resolució de conflictes als centres educatius, per tal de fer que tota la comunitat educativa es senti implicada en l’abordatge d’aquests riscos. Alhora que és fonamental que els nens, nenes i adolescents participin activament de les accions preventives, també ho és que vegin que ho poden fer en col·laboració amb els seus familiars, educadors, mestres i resta d’agents socialitzadors i educatius de la seva comunitat.

Cinc claus (Oliver i Santos, 2014)  a tenir en compte per a l’aplicació d’aquest model (aquestes i altres les podeu llegir amb més deteniment en el document enllaçat al principi d’aquest paràgraf):

a.     Tota la comunitat s’ha de poder implicar activament en el consens de les normes i la resolució de conflictes. Això ajudarà també a que els familiars s’hi sentin corresponsables de l’activitat online dels seus infants.

b.     Per a això, esdevé important la creació d’una comissió mixta formada per familiars, educadors/es i d’altres agents referents de la comunitat educativa. Aquesta comissió farà el seguiment de les normes que s’estableixin

c.     Des d’aquest clima de participació real, la comissió mixta s’encarregarà d’elaborar un protocol d’actuació en casos d’assetjament online.

d.     Validació del protocol per part de tota la comunitat educativa que l’ha de fer servir com a principal eina de prevenció i intervenció.

e.     Aplicació d’aquest protocol en tots els casos que apareguin l’assetjament online.

Miguel Ángel Pulido Rodriguez és professor de l’assignatura ‘Xarxes Socials i TIC com a eines i espais de socialització i aprenentatge’ al Máster  universitari ‘Models i estratègies d’acció social i educativa en la infància i l’adolescència’.

Miguel Ángel Pulido-Rodríguez

Miguel Ángel Pulido-Rodríguez

Professor Contractat Doctor de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés.Diplomat en Educació Social per la URL i Llicenciat en Comunicació Audiovisual per la UB, és Doctor per la UdL. Ha fet estades de recerca a la University of California at Los Angeles, la London School of Economics, Boston College i Fordham University. Té reconegut un tram de recerca viu. Com a professional ha treballat a Justícia Juvenil, a entitats de protecció i promoció de la infància i en diferents entitats de desenvolupament comunitari i educació bàsica de persones adultes. Actualment forma part de la xarxa d’assessors del projecte de ‘Comunitats d’Aprenentatge’ i membre del Grup d’interés especial de l’ESWRA (European Social Work Research Asoctiaion) ‘Social Work with Children and Families Across Europe’.
mapulido@peretarres.url.edu
Miguel Ángel Pulido-Rodríguez

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here