responsabilitat social universitària bloc professoratEn el marc de l’assignatura Cooperació Internacional pel Desenvolupament dels graus d’Educació Social i Treball Social de la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés de la Universitat Ramon Llull he introduït un concepte relativament nou al nostre àmbit acadèmic tot i que, ja fa uns anys, que es treballa en diverses esferes internacionals. Es tracta de la Responsabilitat Social Universitària (RSU).

El meu primer contacte amb el terme va ser a través de la meva estada a l’Equador. Allà, tant a la universitat pública on treballava (UTA) com a la resta de les universitats del país es duien a terme projectes anomenats de vinculación con la comunidad. Els continguts d’aquests projectes tenen molt a veure amb el que seria la Responsabilitat Social Universitària. Els docents i alumnes de la majoria de les assignatures de les diverses carreres, i cadascú des de la seva especialitat, treballen en pro de la comunitat.

Allà, tant a la universitat pública on treballava (UTA) com a la resta de les universitats del país es duien a terme projectes anomenats de vinculación con la comunidad.

Cada semestre es proposen, s’aproven i es desenvolupen projectes adreçats a pal·liar necessitats prèviament detectades a l’entorn comunitari més proper d’on es troba situada geogràficament la universitat. Així, s’implementen projectes educatius, socials, sanitaris, esportius, etc. amb la finalitat de cobrir les carències definides des de la universitat en favor de la comunitat. Són estratègies interessants i ben acollides per les comunitats on es duen a terme i, sens dubte, un bon aprenentatge pels futurs professionals.

investigació responsabilitat social universitària bloc professorat

També des de la recerca es pot treballar en aquest sentit. Quan una investigació s’adreça a obtenir resultats que redundin en la millora de la qualitat de vida de les persones estem aplicant la filosofia de la Responsabilitat Social Universitària. Des del meu àmbit de treball, l’antropologia, i concretament des de l’antropologia aplicada ens acostem a aquest concepte (Garcia-Oliva, 2016; Pereiro, 2005; Latapí, 2005). La investigació qüestionarà o aportarà recomanacions en la aplicació de les polítiques públiques i proposarà estratègies de resolució de problemes amb un apropament directe i profund de les comunitats o col·lectius estudiats.

Però, quan i per què es comença a parlar de Responsabilitat Social Universitària?

Martí y Martí (2010) realitzen una revisió de la existència de la  RSU y dels passos que ha anat seguint aquesta tant a Europa com a Llatinoamèrica. El 1998 ja es parlava a París de la necessitat de formar persones amb un alt sentit de la responsabilitat dins del marc universitari. Però, les primeres passes es donen a Xile on es defineix la Responsabilitat Social Universitària i ja en el segle XXI algunes universitats espanyoles i de la resta de Llatinoamèrica s’hi afegeixen tenint com a punt de partida el formar ciutadans que responguin a principis ètics que els portin a un compromís envers la construcció de la pau i el desenvolupament dels drets humans. La consolidació arriba a la III trobada Internacional de rectors on es ratifica l’interès de treballar en el marc del coneixement socialment responsable (Martí y Vargas, 2014).

Les primeres passes es donen a Xile on es defineix la Responsabilitat Social Universitària i ja en el segle XXI algunes universitats espanyoles i de la resta de Llatinoamèrica s’hi afegeixen tenint com a punt de partida el formar ciutadans que responguin a principis ètics que els portin a un compromís envers la construcció de la pau i el desenvolupament dels drets humans.

Estaríem parlant, doncs, de tres nivell d’actuació. D’una banda, a partir de la docència fomentant valors universals i el treball ètic i responsable. D’altra, des de la recerca detectant les necessitats, donant veu als actors i oferint recomanacions pel desenvolupament de polítiques públiques i, per últim, des del treball directe amb i per a les persones cobrint mancances prèviament  identificades.

Montserrat García Oliva

Montserrat García Oliva

Dra. en Antropologia Social y Cultural, Màster en Gerontologia Social i Postgraduada en Violència Familiar.
Montserrat García Oliva

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here