MÀSTER UNIVERSITARI EN: DIRECCIÓ, GESTIÓ I INTERVENCIÓ EN SERVEIS SOCIALS Pere TarrésÉs indubtable que estem en un moment de canvi i transformació en el que totes les organitzacions s’estan replantejant la forma en com reconstruir les seves relacions i com es desenvolupa la direcció de les persones. Al Màster Universitari en Direcció, Gestió i Intervenció en Serveis Socials veiem que això ve provocat per una sèrie de circumstàncies que determinen la situació actual i la tendència que es preveu.

En molts casos aquests canvis no són per convenciment sinó que són reactius davant d’una realitat que colpeja de forma inexorable. El principal símptoma que noten les organitzacions és que cada vegada els hi costa atraure i retenir el millor talent. I no és només que per culpa de la crisi l’oferta salarial no sigui atractiva i que la reducció de salaris faci més difícil el procés de reclutament de personal. Si només fos això, com totes les organitzacions estarien igual, en poc temps es compensaria l’efecte i deixaria de fer la seva funció. Però l’efecte es manté. Hi ha quelcom més darrera d’aquesta dificultat d’atraure i retenir el millor talent.

El principal símptoma que noten les organitzacions és que cada vegada els hi costa atraure i retenir el millor talent.

La principal resideix en el canvi generacional que està portant un canvi de valors. La nova generació dels “millennials”, que comença a ocupar els llocs de treball, arriba molt més formada que mai, més feminitzada també, amb un paper de les dones molt més actiu i, en conjunt, amb un set de valors que contrasten amb els de les generacions anteriors.


MÀSTER UNIVERSITARI EN: DIRECCIÓ, GESTIÓ I INTERVENCIÓ EN SERVEIS SOCIALS Pere TarrésActualment els “millennials”, que representen la major font de treball i de consumidors en el nostre futur pròxim, plantegen una forma diferent de com resoldre les coses. Han donat la volta a les convencions i a les escales de valors i són incapaços de treballar o consumir en contra de la seva ètica. Desitgen ferventment contribuir a la solució dels problemes socials i globals i ho fan des de l’emprenedoria, apostant per la cooperació en comptes de la competència. Estan focalitzats en gaudir en comptes de posseir i treuen partit de ser la primera generació nativa digital per “construir ponts” que no només connectaran a generacions diferents, sinó que facilitaran la construcció d’un món millor, tal com glossa Iñaki Ortega, director de programes en Deusto Business School, en el seu article del passat 10 d’octubre a la revista Ethic: “
els ponts dels ‘millennials‘”

Segurament aquesta sensibilitat i coherència vital que mou als millennials és la raó subjacent dels canvis més dràstics que s’estan produint.

Hi ha centenars d’estudis a tot el món que demostren, des de diverses òptiques, l’elevada capacitat de generar valor sostingut per a les empreses que tenen els empleats implicats, front els que no ho estan: reducció d’absentisme i sabotatges, increment de les vendes, del marge medi i dels índexs de satisfacció dels clients són només alguns dels paràmetres que ho demostren.

I això està fent que les empreses que vulguin atraure i retenir el millor talent estiguin tenint en compte aquests aspectes de tenir cura del personal, de dirigir des de la coherència i la transparència, des de l’autenticitat, que es tinguin en compte els aspectes de conciliació amb la vida personal i familiar, però també de la pròpia formació o de la transcendència de l’impacte de las accions individuals en la solució dels reptes globals i que tot això faci que s’estiguin posant de moda les persones, cosa que és una estupenda notícia.

Comença a existir un consens global fonamentat en estudis sobre el que als Millennials, com a professionals, els agrada per treballar i sobre què aprecien de les empreses que seleccionen per formar part d’elles, què els fa implicar-se a fons en les mateixes o què els impulsa a abandonar-les. I fins i tot veiem fa poc a Barcelona, com es donava a conèixer el capítol espanyol de la Fundació Capitalisme Conscient en la que un dels seus fundadors, Raj Sisodia, dictava una emotiva conferència explicant les bondats de tractar tan bé als membres de l’equip com a la pròpia família, o parafrasejant a Richard Branson, cuidar-les de forma anàloga a com es cuida als propis clients (encara que això en algunes organitzacions no fos una garantia, si em permeteu la broma).

millenials direcció serveis socials pere tarrésEl cert és que Raj Sisodia aportava dades d’una mitjana mundial global de personal “engaged”, és a dir compromesos, motivat, proactiu, ambaixador de la marca, etc de només el 13% que s’estirava fins al 20% en el cas del mercat nord-americà i que contraposava a la mitjana del 80% – 90% d’empleats “engaged” que mostren les empreses que actuen seguint els preceptes d’aquest capitalisme conscient fonamentat en una cultura de la confiança, l’autenticitat, el tenir cura de la gent, la transparència, la integritat, la lleialtat i l’empoderament.

Sempre dic que aquests canvis, siguin pel convenciment ideològic o siguin per la mera convicció de que és més rentable i econòmicament eficient fer-ho així, són interessants i bons per a tots.

El que hem d’esperar és que no sigui només una moda. La idea de les avantatges de cuidar dels equips ja van quedar clares al 1924, quan en una investigació de E. Mayo en la planta de la Western Electric Company en Hawthorne Chicago, intentant mesurar l’efecte de la quantitat de llum sobre la qualitat de la producció de bombetes, volent cuidar i controlar tots els altres paràmetres, van parlar amb la gent per comprovar que tots sabien com fer la feina i es van assegurar que tenien tot el que necessitaven, etc de manera que només la quantitat de llum fos el que canviés. Van fer grups que treballaven en condicions de molt més enllumenat, un grup control amb l’enllumenat habitual i un grup que treballava en pitjors condicions d’enllumenat. Es van trobar amb el sorprenent resultat de que fins i tot els grups que treballaven en pitjors condicions de llum feien pocs o menys errors, motivats com estaven per fer-ho bé, a l’haver estat tractats per primera vegada com a persones “importants”.

Així doncs, al Màster Universitari en Direcció, Gestió i Intervenció en Serveis Socials esperem que aquesta bona notícia de que estigui de moda tenir cura de les persones, duri més i es faci permanent. Sens dubte que les noves generacions posaran difícil que es perdi en l’oblit.

Xema Gil Meneses

Xema Gil Meneses

És director de "Let me think for you" una solució de Consultoria, Formació i Externalització de la Estratègia, la Qualitat i les Millores de Gestió i és soci-director de RSE Holística en PeopleplusProfit i professor de Màsters i Postgraus a diverses Universitats. La seva formació universitària és de Veterinari especialitzat en bromatologia i direcció d’empreses alimentàries i compta amb formació de management i gestió en EADA i ESADE i de Direcció Financera en UAB. Va ser Coordinador General de la Creu Roja i Director General de la Fundació Catalana de l’Esplai.
Xema Gil Meneses

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here