Hi ha algunes actituds dels estudiants que em preocupen com a docent. Tinc la impressió moltes vegades que l’ensenyament universitari ha caigut presa d’una espècie d’escolarització. Els estudiants esperen del professor uns continguts ben elaborats que serveixin per estudiar per a uns exàmens que han de ser previsibles. La idea dels apunts com a menú genera un estil de treball centrat en mínims que no facilita el desenvolupament de les seves capacitats per participar plenament en el seu procés d’aprenentatge. Les diapositives amb text acaben sent considerades per molts estudiants com tota la matèria d’estudi de l’assignatura. La facilitat que tenen d’accés a la informació moltes vegades acompanya l’actitud de manca d’elaboració pròpia i d’estudi dels continguts.

Estudiar antropologia social a la Facultat Pere Tarres

Una mentalitat utilitarista, a més, condueix a molts estudiants a considerar l’educació com un bé de consum i els crèdits de les assignatures com una moneda de curs legal, a valorar les activitats i el seu propi treball únicament en funció del valor que pugui tenir en l’avaluació sumativa de l’assignatura.

Per motivar els alumnes a estudiar Antropologia Social,  l’assignatura que jo imparteixo de primer curs del Grau d’Educació social i Treball social, he intentat estimular actituds positives per a l’estudi constant de la matèria i despertar les ganes de voler saber més, i de fer-se preguntes així com de consultar els llibres de la bibliografia. La proposta d’un exigent itinerari d’activitats formatives, de caire voluntari i que no tenen un pes directe en la nota final, han estimulat els estudiants a estudiar antropologia social i a fer un seguiment de l’assignatura al llarg del semestre, valorarant l’eficàcia d’estudiar antropologia social de manera personalitzada.

Estudiar antropologia social per aprendre Facultat Pere Tarrés

No els resulta fàcil acceptar propostes d’activitat que no tinguin associada una nota. Els estudiants valoren enfrontar-se un tipus d’activitats que consideren útils, és a dir que aportin coneixements pràctics relacionats amb la professió i que la seva realització tingui una traducció clara en la nota de l’assignatura.

 

 

Les propostes de treball que són optatives molt rarament són acceptades pels estudiants si no tenen pes en la seva qualificació.

L’experiència ha demostrat que els qui han seguit la proposta de les activitats formatives (un 60% de la classe) tenen la sensació d’haver fet un bon aprenentatge de l’assignatura, els estudiants han manifestat que els ha servit per consolidar coneixements que es tractaven a classe i també per obrir-se a nous coneixements relacionats amb la matèria. Un 65% dels estudiants a més, manifestava haver gaudit amb la realització d’aquestes feines de caire voluntari i sense pes en la nota, coincideix aquesta opinió amb estudiants que habitualment assistien a les classes. El fet de comentar conjuntament a l’aula algunes de les activitats presentades creuen que ha estat molt enriquidor com a procés d’autoavaluació.

Dels resultats de l’assignatura podem veure dues coses: primera, que enguany hi ha hagut més aprovats de l’assignatura que l’any passat i segona, que 3 de cada 4 estudiants que han tret un notable o excel·lent com a nota final havien fet tot el procés d’activitats formatives, el que posa de relleu la importància de l’estudi constant i personal per a un bon aprenentatge.

Enric Benavent Vallés

Enric Benavent Vallés

Llicenciat en Filosofia i en Comunicació audiovisual. Diplomat en Teologia. Postgraduat en gestió de Recursos Humans. Educador social habilitat. Professor de la Facultat d’Educació social i Treball social Pere Tarrés, Universitat Ramon Llull. Ha estat professor d’ensenyament secundari i formador del professorat. Ha publicat “Espiritualidad y educación social”.
Enric Benavent Vallés

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here