Jo tinc una amiga romanesa i aprenem juntes. Per exemple, jo no sabia que ella creia en Déu. In ens ajudem perquè si passa alguna cosa en la seva o en la meva religió és més fàcil. I crec que no és res dolent tenir una amiga d’una altra religió perquè ens ensenyem.

Diàleg interreligiós i actuacions educatives d’èxit bloc professoratAmistat, aprenentatge, religions diferents, ajuda mútua… Aquestes dues nenes, una catòlica i l’altra musulmana, tenen molt de guanyat amb la seva amistat. I potser, el que mostra la seva afirmació, tingui molt més a aportar del que en un primer moment ens podríem imaginar. La convivència en la diversitat religiosa, la bona i fructífera convivència que genera més oportunitats i un món molt millor per a tothom és un dels aspectes clau que ha de poder abordar qualsevol projecte educatiu, ja sigui en horari escolar o extraescolar. I ja sabem que, si aquest fet es gestiona de manera adequada  no només es conviu millor si no que els nens i nenes que ho gaudeixen obtenen millors resultats acadèmics.

Per a què això sigui possible cal abordar algunes preguntes i trobar-ne respostes adequades des de l’aplicació del mètode científic. Per exemple: com és fomenten aquestes amistats interreligioses? Com aquestes relacions ajuden a  millorar la convivència en un espai educatiu i, des d’allà, a tot un barri i/o poble? I com, tot això, de manera especial, tindrà sentit si ajuda a millorar l’aprenentatge dels nens i nenes que viuen en els entorns on es fomenten aquest tipus d’interaccions?

Laïcitat multicultural i gestió de la diversitat religiosa als contextos educatius bloc professoratAquestes són algunes de les qüestions que van guiar la recerca d’un dels darrers projectes en els que he tingut la sort de participar durant l’any 2015: Laïcitat multicultural i gestió de la diversitat religiosa als contextos educatius, un projecte finançat per l’AGAUR en el que vam participar investigadores i investigadors de la nostra Facultat, la Universitat de Girona, la Universitat de Barcelona i la Universitat Autònoma de Barcelona. Del treball de camp d’aquest projecte sorgeix la preciosa cita amb la que iniciava aquesta entrada.

Dins de la recerca ens vam trobar amb una escola que, en cinc anys havia millorat dos índex alhora: diversitat cultural i religiosa i millora en els resultats d’aprenentatge (avaluació de competències bàsiques del Departament d’Ensenyament). És a dir, a més immigració, a més diversitat de creences, llengües, realitats familiars…. Millors resultats acadèmics. Quelcom que supera tots els postulats racistes que justifiquen el fracàs escolar de molts nens i nenes i, fins i tot, de centres educatius en bloc, per un índex elevat de diversitat. No es tracta de ràtios. Es tracta de fonamentar la pràctica educativa en allò que es sap que millor funciona. La diversitat cultural i religiosa no és un problema, ans al contrari: a més de desitjable, la seva bona gestió esdevé clau per a que la nostra societat futura sigui, alhora, més competent, competitiva –en el millor sentit de la paraula- i solidària.

Per tancar aquesta breu entrada us deixaré les quatre recomanacions que vam poder extreure dels resultats finals del projecte. De la seva aplicació sabem que es deriva una millora simultània tant en la convivència com en els resultats de l’aprenentatge:

1.     La primera d’elles és que una bona gestió de la diversitat religiosa també és un factor que, a més de desitjable, reforça la millora de l’aprenentatge dels nens i nenes. Especialment quan, en el seu disseny i desenvolupament es té en compte des de l’aplicació d’actuacions educatives d’èxit* que estiguin avalades per recerques científiques que n’assegurin els resultats òptims de la seva implementació.

2.     No importa si al nostre projecte educatiu tenim molta o poca diversitat religiosa. Cal que impulsem sempre el seu reconeixement des de, coma mínim, el calendari d’activitats i la programació de contingut multireligiós en les diferents activitats.

3.     A més de la importància que té el foment del diàleg inter-religiós, també cal dedicar esforços per a promoure l’intra-religiós. Cal abordar les diferències que també existeixen en les diferents confessions des de les possibilitats d’entesa  i respecte.

4.     Contra més puguem impulsar la creació i manteniment d’entorns que fomentin l’amistat inter i intrarreligioses més mecanismes tindrem per desactivar el prejudici i el racisme. Des del treball de camp hem pogut, feliçment, constatar la importància de l’amistat com una de les eines més privilegiades per a la prevenció de conflictes en la comunitat.

Espero que us hagi fet servei aquest breu apunt. Per saber més sobre el que us he intentat resumir al màxim possible en aquesta entrada podeu recórrer als enllaços que us he anat deixant. I, si amb tot, us sorgeixen dubtes, preguntes o temes de conversa per a aprofundir-hi, estaré encantat d’atendre-us via xarxes socials.

*Les actuacions educatives d’èxit estan avalades per diferents recerques, de les que en destaquem: un projecte del 7è programa marc INCLUD-ED (http://creaub.info/included/) almenys 5 projectes I+D+i (Superación de la pobreza, EDUFAM, MIXSTRIN, LA mejora de la convivencia y el aprendizaje, Lectura dialógica i més 70 articles JCR, entre els que hi ha en castellà i en anglès)

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here