Dia Mundial del Treball SocialMolt ha plogut des que Mary Richmond comencés a assentar les bases científiques del Treball Social. D’aleshores ençà, la nostra disciplina s’ha anat enriquint de teories i pràctiques, de l’aprenentatge dels errors i dels encerts. Tot i que queda encara un llarg camí per recórrer, hem anat transformant la nostra mirada sobre les persones i els col·lectius amb els quals treballem. De les primeres mirades individuals i assistencials, sustentades en el fet de fer encaixar a les persones dins del sistema, hem anat passant a la mirada política i comunitària de transformar les societats, de transformar el sistema i les seves estructures, per incloure a les persones. Ens hem d’interrogar si ens posicionem com agents de control social o com agents de transformació cap a societats més justes i igualitàries.

Avui en dia, traspassar l’assistencialisme que encara perdura segueix sent un repte a acomplir. I en les passes que duem a terme en aquest viatge, omplim les nostres motxilles d’eines i conceptes, tant nous com antics. Conceptes com la justícia social, la igualtat d’oportunitats, el treball contra els processos d’estigmatització i, especialment, la concepció dels drets socials i polítics dels quals els i les usuàries dels serveis socials són subjectes. El repte segueix sent, tal com recull el PESSC 2010-2013 (Pla Estratègic de Serveis Socials) en articular i fer efectius aquests drets socials individuals, familiars i comunitaris, abandonant d’una vegada per totes l’assistencialisme en què sovint recaiem.

dia del treball socialDels primers passos en el Case Work individual, hem anat avançat vers una visió més àmplia del treball social, del paper que hem de jugar en la societat. Des de Liendeman fins ara, passant per Marchioni, els i les professionals ens plantegem la dimensió comunitària com un treball imprescindible per la transformació social i la consecució dels drets individuals i col·lectius. En aquesta dimensió política pel canvi social, l’acompanyament de les comunitats pren un pes rellevant. Promoure les comunitats significa reflexionar amb elles, recollir les seves visions i demandes, defensar els seus drets, crear canals de participació ciutadana i, en definitiva, treballar pel canvi des de baix a dalt, enfortint la ciutadania activa com a base per la inclusió.

En aquest treball de transformació, no només hem d’incloure la perspectiva biopsicosocial i sistèmica restringida a la població humana, sinó recordar que estem en constant interdependència amb el medi ambient que ens acull i sosté. Com deia Fernando Mires en els anys 90, en el seu Discurs sobre la Natura:

Ni la destrucció de la natura és una condició pel manteniment de l’ésser humà, ni la destrucció de l’ésser humà és una condició pel manteniment de la natura

Per tant, la promoció de les comunitats ha d’anar lligada en com ens pensem en interrelació a un entorn natural que és finit, que hem de cuidar, i on la idea de “progrés” i “creixement” econòmic il·limitat ha de ser urgentment qüestionada. En aquest sentit, i ja des de fa anys, els corrents del decreixement econòmic ens interpel·len a un canvi col·lectiu en les nostres formes de produir, consumir i organitzar-nos.

Aquest 20 de març, en el marc del Dia Mundial del Treball Social, el lema segueix sent “Promovent comunitats i entorns sostenibles”. Per segon any se seguirà treballant en el tercer compromís de l’Agenda Global. L’objectiu? Que els i les treballadores socials de tot el món “promoguin la sostenibilitat en les seves comunitats i en el medi ambient”. I en aquest sentit, penso en un pas més enllà de la sostenibilitat, que la traspassi, que qüestioni les nostres creences sobre el creixement il·limitat, que no és mai sostenible ni humanament ni ambientalment. Penso en la importància de treballar comunitàriament el canvi cap a un decreixement que posi en el focus de la nostra atenció no només a les persones, sinó l’ambient natural que ens sosté. El repte està servit, t’hi uneixes?

Marta Ausona Bieto

Marta Ausona Bieto

Diplomada en Treball Social per la UB (1999). Postgrau en Salut Mental i intervenció en minories ètniques, immigrants i refugiats per la UB (2000). Llicenciada en Antropologia Social i Cultural per la UB (2007). Doctorada en Antropologia Social i Cultural per la UB (2015)

Professora associada a la Facultat d’Educació Social i Treball Social Pere Tarrés (Universitat Ramón Llull) des del 2017 impartint les assignatures de Treball Social Individual, Estructures i Desigualtats i diferents Practicums.

En l’àmbit professional ha treballat especialment en el Tercer Sector en feines com educadora de carrer a Itàlia (Florència), mediadora comunitària en diferents projectes socials, tècnica de Nova Ciutadania i en el disseny, coordinació i gestió de projectes socials comunitaris.

En l’àmbit de la recerca també ha dut a terme un estudi diagnòstic sobre infància, adolescència i famílies realitzat des de la Fundació Tot Raval, conjuntament amb el CIIMU i publicat al 2007. Ha Participa en un I+D de la Universitat de Barcelona sobre la individualització del parentiu. Ha sigut ponent en congressos nacionals i internacionals d’antropologia. Ha publicat diversos articles científics en revistes i llibres especialitzats. És membre col·laboradora del grup de recerca GENI de la UB i membre co-fundadora de l’associació MATER-Observatori de les Maternitats i Paternitats Contemporànies.
Marta Ausona Bieto

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here