Darrere la porta educació social facultat pere tarrés
“Darrere la porta”. Imatge de Porta4

“Darrere la porta” és una obra de teatre de la companyia Lasca Yero i recentment ha omplert l’aforament de la sala Porta4 parlant d’Educació Social. Les dos actrius i educadores socials relaten d’entrada el que succeeix als centres de justícia juvenil, però també fan una exposició del que passa als equips professionals. I és que, més enllà de la crítica purament teatral, que ja l’ha fet Toni Polo a “Una dura visita a un centre de menors” o bé la descripció de les històries que expliquen, que també ho ha fet Gemma Moraleda, ens podem centrar en el relat que fan de la pròpia professió.

L’obra explica històries de joves, però també hi ha un plànol destacat de maneres d’entendre la professió i de moments pels que provablement els mites diuen que tothom que s’hi dedica hi passa.

darrere la porta de la justícia facultat pere tarrés bloc professoratEl treball en equip mai ens han dit que hagi de ser fàcil, a cap professió, però encara menys en aquesta on posar-s’hi d’acord és un element essencial per l’objectiu de poder acompanyar processos des de la coherència. El text ens impregna dels conflictes professionals que no és que sorgeixen sinó que hi són presents en tot moment a l’Educació Social. Només cal saber mirar amb les ulleres adequades per saber apreciar que el conflicte existeix des que entres per la porta del recurs on treballis. El cansament professional no és un bon aliat pels professionals i les autores ho han sabut reflectir molt bé.

El text ens impregna dels conflictes professionals que no és que sorgeixen sinó que hi són presents en tot moment a l’Educació Social.

Les històries que expliquen la Pilar Cayero i la Aurora Cayero son abordades des de diferents models educatius i evidentment des de diferents models de professionals on no sempre queda clar que la primera supervivència que cal garantir és la de la persona que atenem. El poder que representa la professió, per molt que ho vulguem evitar, és una de les qüestions que més temps són sobre l’escenari. De fet, hi ha una descripció molt ben definida mitjançant totes les escenes.

Els diàlegs i la posició usuari-professional son totalment identificables amb la realitat i no hi ha dubte que les escenes han estat viscudes abans per qui les escriu i, a més, per qui les interpreta. L’obra és important veure-la perquè ens ensenya escenes de la professió que ens fan reflexionar sobre els nostres propis límits i sobre què és el que succeeix quan has normalitzat que hi hagi un jove que no sigui lliure.

També hi ha espai per la ironia i sobre tot per l’humor respectuós, una de les eines més importants pels professionals de l’educació social. 60 minuts d’intensitat professional que valen la pena per veure una exalumna de la facultat.

*Properes sessions: novembre 2017

Oscar Martínez Rivera

Oscar Martínez Rivera

Especialidades: Educación Social, Discapacidad (Diversidad Funcional), Orientación e Inserción Laboral, E-learning, Sociedad de la Información y el Conocimiento.
Oscar Martínez Rivera

Deixa una resposta

Please enter your comment!
Please enter your name here